19 de Març - SANT JOSEP

El proper divendres Festivitat de Sant JOSEP, patrò de la nostra Parròquia, cele-brarem la solemne Eucaristia a les 8 del vespre, en acabar anirem a la Sala Gran i cadascú amb el seu entrepà, podrà com-partir una estona tot cantant.

BANC DE SANG

Dimarts 2 de març tindrem el Banc de Sang a la Sala Gran de les 17:30 a les 20:30 h.- sigueu generosos tots els que podeu donar sang. Déu un ho agrairà en el germà que la necessita.

Diumenge II de Quaresma

Mentre Jesús pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara.

Una de les dades més importants de l'home contemporani és el que els experts anomenen «pèrdua de referents». Tots ho podem comprovar: la religió va perdent força en les cons-ciències, es va diluint la moral tradicional; ja no se sap del cert qui pot tenir les claus que orientin l'existència.

Bastants educadors no saben què dir ni en nom de qui parlar als seus alumnes sobre la vida. Els pares no saben qui-na «herència espiritual» deixar els seus fills. La cultura es va transformant en modes successives. Els valors del passat in-teressen menys que la informació del present.

Són molts els que no saben molt bé on fonamentar la se-va vida ni a cap a on anar per orientar-la. No saben on trobar els criteris que puguin regir la manera de viure, pensar, treba-llar, estimar o morir. Tot queda sotmès al canvi constant de les modes o dels gustos del moment.

És fàcil constatar ja algunes conseqüències. Si no sabem a on anar, cadascú ha de defensar com pugui i construir tot sol la seva existència. Alguns viuen amb una «personalitat emprestada» alimentant-se de la cultura de la informació. N'hi ha qui busquen algun succedani en les sectes o endinsant-se en el món seductor del «virtual». D'altra banda, són cada ve-gada més els que viuen perduts i com indefensos davant l'existència. No tenen cap projecte. Aviat es converteixen en una conquesta fàcil de qualsevol que pugui cobrir els seus desitjos immediats.

Necessitem reaccionar. Viure amb un cor més atent a la veritat última de la vida, aturar-nos per escoltar les necessi-tats més profundes del nostre ésser; sintonitzar amb el nostre veritable jo. Potser llavors es desvetlli en nosaltres la neces-sitat d'escoltar un missatge diferent. Potser llavors fem un es-pai més gran a Déu.

L'escena evangèlica de Lluc recupera un profund sentit en el nostra temps. Segons el relat, els deixebles «s'espanten» en quedar coberts per un núvol. Se senten sols i perduts. En-mig del núvol escolten una veu que diu: «Aquest és el meu Fill, lel meu elegit, escolteu-lo ».

És difícil viure sense escoltar una veu que posi llum i es-perança en el nostre cor. CERQUEM-LA....

Mn. Jordi FÀBREGAS I OLIVAN, rector